Un altruisme que beneficia a qui el practica |
Fer tasques altruistes i solidàries, que encaixin amb el nostre perfil i expectatives, sortint de l’entorn natural, entrant en contacte amb altres realitats, amb relacions humanes, amb una tasca voluntària i regular, en una organització establerta i regulada en la qual utilitzem les nostres habilitats i talents en benefici d’altres, no dedicant-hi massa temps. |
És ben sabut el valor social i humà que comporten les tasques solidàries, així com l’impacte positiu que tenen en aquells que les duen a terme.
(...) El comportament solidari és un impuls que ha existit sempre però que, quan no succeeixen calamitats, es fa menys palès.
Per això, en el dia a dia de les societats modernes, amb les nostres necessitats cobertes i la supervivència assegurada, aquest imperatiu natural d’ajudar l’altri s’ha transformat en una especialitat anomenada voluntariat.
(...) desenvolupar l’altruisme pot significar un fantàstic remei contra alguns dels mals més estesos de la present era. (...) D’aquí la conveniència de promoure les relacions humanes (...) “la connexió i el recolzament entre semblants actua com un antídot. Si a més els ajudem, ens sentim útils i necessaris, i els nostres problemes es tornen una mica més petits.
(...) la recepta de salut física i mental (...) consisteix en dedicar a la tasca social una hora a la setmana. (...) “ajudar als altres és ajudar-nos a nosaltres mateixos ja que al fer-ho sempre ens sentirem millor. Una tasca voluntària i regular, en la qual utilitzem les nostres habilitats i talents en benefici d’altres, contribueix a fomentar l’autoestima, l’autonomia, el sentit de la pròpia competència, i ens recompensa amb el plaer i l’orgull de saber-nos útils enfront la societat”.
(...) ajudar als altres pot ser una manera intel·ligent d’assegurar-se emocions agradables. (...)
Hem de trobar aquella [tasca social] que encaixi millor amb el nostre perfil i expectatives. Trobar l’ideal passa per seguir tres passos senzills (...): “Primer hem de preguntar-nos què podem aportar. És a dir, esbrinar a quin tipus de població ens agradaria ajudar i com. Després, buscarem una organització establerta i regulada a través de la qual funcionar com voluntaris, on ens informarem de les seves necessitats. Finalment, ens plantejarem de manera realista si podrem complir o no amb el que se’ns demani”.
María Leach, No es por ti, es por mi, ES 28-02-2009.
