3.1 Les organitzacions socials de pertinència excloent



En aquest context es consideren com de pertinença excloent les organitzacions socials que no permeten pertànyer a una altra organització d’àmbit similar, a:

3.1.1 Religions
3.1.2 Màfies
3.1.3 Estats

Alguna d’aquestes organitzacions també apareixeran en altres capítols, com el 
4. Estructures de poder, o el 2.3 Creacions col·lectives.

Uns exemples
Aràbia Saudí [recolza] als dirigents sunís (...) i els iranís s’inclinen per la minoria chií del nord del Yemen.
(...) els soldats del Yemen combaten  contra els rebels de la comunitat zaidí, una branca dels musulmans chiís, en les regions del nord.(...)
El Govern del general (...) acusa als rebels d’intentar restablir l’antic imanat fundat l’any 888 de la nostra era i desmantellat quan es va proclamar el 1962 la República del Yemen. Si bé l’Estat és de població majoritària suní, la zona nord està habitada, sobre tot, per chiís. Els zaidís (...) van imposar la seva doctrina sobre les tribus (...).
El 1990, quan s’unifiquen el Yemen del Nord amb el del Sud (...) hi ha una revitalització de la doctrina zaidí (...).
Aquest renovat conflicte armat té lloc en l’àmbit d’una societat arcaica i tribal, en la qual l’Estat encare no ha aconseguit imposar-se completament. (...)
(...) Amb la rebel·lió zaidí, la frustració política i social dels del sud –que posen en dubte la seva unificació amb el nord- i les accions terroristes d’Al Qaeda, Yemen corre el perill de convertir-se en un altre Afganistan en una zona estratègica (...) amb la caòtica Somàlia.
Tomás Alcoverro, Arabia Saudí bombardea las bases de lso rebeldes chiíes de Yemen, La Vanguardia 6-11-2009.


Celtic contra Rangers = catòlics contra protestants
"El futbol és la nostra religió", diu la tornada d’una cançó del grup technofolk suec Rednex. Potser a Estocolm i Malmö no sigui literalment cert, però a Glasgow per descomptat que sí. A Escòcia, el rosari i la pilota estan units per una espècie de cordó umbilical i constitueixen una frontera silenciosa que defineix a tothom com a catòlics, protestants o neutrals.
(...) el Rangers, fins 1989 tenia la política de no fitxar jugadors catòlics.
(...) Escòcia ha fet seves les batalles religioses d’Irlanda i les ha dut als carrers i al futbol. El Celtic va ser fundat el 1888 per immigrants catòlics de la veina illa, i el Rangers, el 1973, per treballadors protestants de les drassanes. En el Celtic Park abunden les banderes tricolors irlandeses i alguna d’Euskadi i Palestina, i a l’Ibrox dominen les grades la Union Jack i la bandera israeliana.
"Rebre el Papa és molt important –diu (...) un seguidor del Celtic (...). La religió no és qüestió d’anar a missa, és qüestió d’identitat, de nosaltres contra ells. Els catòlics hem estat molt discriminats en aquestes illes, i poder fer gala de la nostra religió i la nostra fe és un privilegi".
(...) en aquestes latituds el futbol i la religió són coses molt serioses: un àrbitre li va treure targeta groga a un porter polonès del Celtic (...) per la 'provocació' de persignar-se en el terreny de joc.
Rafael Ramos, Fronteras invisibles en Glasgow, La Vanguardia 16-09-2010.