François
Ozon parteix d'un fet encara recent entorn de la pedofília en el món religiós.
Els abusos reiterats a menors comesos a Lió per un sacerdot i el presumpte
encobridor d'aquests delictes per part de la jerarquia catòlica.
Al
certamen berlinès Fraçois Ozon va declarar: "És veritat que l'Església
catòlica guarda silenci sobre aquests fets, però la pederàstia es comet en més
llocs: a l'esport, a les famílies...".
No
era senzill infondre veracitat a aquest relat basat en fets reals sense caure
en la demagògia, els convencionalismes i l'excés melodramàtic.
"L'important per mi era explicar la intimitat d'homes ferits en la seva
infància i la història des de la mirada de les víctimes".
Lluís Boner Mojica, Sota la llei del
silenci, La Vanguardia 18/19-04-2019.
L'Església
considera que la pederàstia és "un pecat i no un crim", i aquest és
el problema. És el que pensa François Ozon, director de 'Gracias a Dios', la pel·lícula
sobre l'escàndol d'un sacerdot "en successius campaments de nens a França
durant els anys vuitanta i noranta.
El
títol es deu a la patinada del cardenal Philippe Barbarin quan va aventurar
públicament que els delictes del sacerdot pederasta estaven prescrits
"gràcies a Déu". Barbarin va ser condemnat a sis mesos per haver
encobert els abusos. El cardenal va presentar la dimissió quan va ser
condemnat, però el Papa la va rebutjar sota invocació de la presumpció d'innocència.
Ozon
veu "increïble" que el Papa Francesc fos tan benèvol amb Barbarin quan,
mesos abans, havia expulsat dos bisbes xilens acusats però no condemnats per
sospites de pederàstia. "El Sant Pare té un discurs dur de tolerància zero
dins l'Església, però els seus actes no es corresponen amb les seves paraules.
Fernando García, Crim i pecat, La
Vanguardia 18/19-04-2019.