La “regla d’or” apareix, d’una o altra forma, en els textos bàsics de les grans religions de la humanitat.
(...) Tota persona té una dignitat inalienable. Sobre aquesta base diversa i comú de les religions s’assenta la declaració de l’ètica universal elaborada per l’anomenat Parlament de les religions del món, reunit el 1993 a Chicago.
L’exposició [itinerant “Religions del món, pau universal, ètica global”] ho explica així: “En vista de tanta inhumanitat, les nostres conviccions religioses i ètiques exigeixen: tota persona ha de ser tractada humanament. És a dir, tota persona –sigui quina sigui l’edat, gènere, raça, color de la pell, capacitat física o espiritual, llengua, religió, opinions polítiques, origen nacional i social- té una dignitat inalienable i intangible. Per això, tots, tan l’individu com l’estat, estem obligats a respectar aquesta dignitat i a garantir la protecció de manera eficaç”.
Oriol Domingo, “Trata al otro como deseas ser tratado”, La Vanguardia 12-04-2009.
Al llarg dels segles, en la vida moral de les comunitats religioses no només s’han anat formant i s’han conservat pràctiques de respecte, cura i ajuda mútua. Sobre la base d’una vida estabilitzada litúrgicament en les parròquies s’ha creat també una llarga tradició d’interpretació i comprensió intel·lectual dels textos sagrats. D’aquesta manera, les subtils experiències de les religions en les relacions amb els altres i els sentiment morals troben una expressió articulada. Les tradicions religioses aguditzen les nostres sensibilitats per allò que Adorno va nomenà una vida “danyada”. Això és aplicable a totes les grans religions, no només al cristianisme. Però a Occident s’ha produït una simbiosi entre cristianisme i metafísica que explica perquè inclús la raó secularitzada del pensament postmetafísic modern s’alimenti d’aquest llegat... Molts conceptes filosòfics bàsics, com ‘autonomia i responsabilitat, individualitat i dignitat humana’ han acollit amb discreció en el seu si un potencial de significat religiós i han nodrit en cert sentit a un públic general de creients, no creients i adeptes d’altres creences...
... les grans religions del món, que van néixer al mateix temps que la filosofia grega, pertanyen, igual que aquesta, a la genealogia de la raó. I la raó moderna, o postmetafísica, no acabarà de comprendre’s a si mateixa fins que no entengui la seva relació amb la religió com un aspecte de la ment, el qual, malgrat tot, li és aliè o queda fora d’ella.
... la contribució històrica que la moral de la justícia jueva i l’ètica de l’amor cristiana han aportat, sens dubte, a la formació de l’individualisme modern i de l’universalisme igualitari pot i ha d’intervenir en l’autognosi política dels ciutadans europeus. Per als europeus, es tracte d’un component essencial de la nostra cultura política comú.
Justo Barranco, entrevista a Jürgen Habermas, “El cálculo económico sustituye a la moral”, La Vanguardia 26-11-2006.
... [les tres religions abrahàmiques] han travessat per canvis transcendentals, els quals han desenvolupat diferents paradigmes o constel·lacions. El verdader problema rau avui en la seva relació conflictiva amb el seu paradigma medieval, el qual segueix existint paral·lelament amb el de la modernitat. Això és origen de grans tensions...
Totes les religions, i les cultures en general, han de veure-se-les amb el durador patriarcalisme de la seva història... l’Església catòlica te problemes amb el paper de la dona, i en concret amb l’anticoncepció, amb les extremes posicions que adopta en la qüestió de l’avortament i amb l’exclusió de la dona dels càrrecs eclesiàstics més alts. Naturalment que l’islam te majors problemes, en la mesura que ni ha passat pel canvi de paradigma d’una Reforma religiosa, ni ha pogut complir completament el segon canvi de paradigma produït a Europa per la Il·lustració i la modernitat.
Juan G. Bedoya, entrevista a Hans Küng, “Fanáticos los hay en todas las religiones”, El País 25-06-2006.
