Si s’hagués d’explicar l’èxit econòmic d’Estats Units amb una paraula, aquesta paraula seria ‘educació’. El segle XIX, EUA anava al davant en l’educació bàsica universal. (...)
Però això era llavors. El desenvolupament de l’educació nord-americana va significar, primordialment, el desenvolupament de l’educació pública (...).
Sospito que la majoria de la gent encara té al cap aquesta imatge d’EUA com la gran terra de l’educació universitària, única en la mesura en que l’ensenyament superior s’ofereix a la població en general. Abans aquesta imatge corresponia amb la realitat.
(...) l’educació és un dels sectors que haurien, i normalment és així, de continuar creixent inclús durant una recessió. Pot ser que els mercats tinguin problemes, però aquest no és un motiu pel qual deixem de formar als nostres fills. (...).
Paul Kugman, El estadounidense inculto, El País 11-10-2009.
Hi ha una tasca gairebé sense comentar en el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya i que la revista Nature he denunciat repetidament referint-se al sistema científic espanyol: la burocràcia i el règim de funcionariat. El seu director, Philip Campbell, ho ha expressat així: "La ciència a Espanya encara està encotillada en inoperants burocràcies i jerarquies paralitzants. Si volen progressar, hauran de començar a compensar abans pels resultats obtinguts que per tenir un càrrec."
Ètica integrada a l'ensenyament
La qüestió principal que hem abordat és com li donem sentit a la sostenibilitat en l'economia d'avui. (...) la sostenibilitat s'ha d'entendre en sentit ampli, no es tracte només (...) d'un conjunt de qüestions relacionades entre sí: sostenibilitat en sentit social, en el sentit mediambiental, energia, aigua, clima, etcètera. Si es pensa en la sostenibilitat en aquest sentit més ampli, més sistèmic, es comprèn que aquest repte porta amb si mateix oportunitats molt importants. (...)
(...) Tota crisi o escàndol econòmic va seguit d'una major atenció a l'ètica. El cicle escàndol-ètica-escàndol es repeteix de fa dècades. El que estem intentant és ensenyar a qui aniran a treballar al món financer a plantejar-se dilemes ètics. Enlloc d'oferir un curs sobre ètics, que habitualment queda relegat a un segon pla, creiem que, a més de les habilitats financeres, estadístiques i econòmiques, els estudiants han d'aprendre a raonar des del punt de mira moral i a veure les coses amb perspectiva. No els ensenyarem a diferenciar entre el bé i el mal, sinó les diferents maneres d’abordar els dilemes morals i les decisions ètiques amb que s’enfrontaran en la seva carrera professional i també durant la seva vida privada (...) . Això és el que estem fent: integrar l'ètica en tot el nostre pla d'estudis.
J.P. Velázquez-Gaztelu, entrevista a David Schmittlein i Richard Locke, "Hem integrat l'ètica en tot el nostre pla d'estudis", El País 11-04-2010.
Què s’ensenya a periodisme
(...) a les facultats de periodisme: allà s’ensenya a comunicar, no a tenir opinions pròpies, no a estudiar, per exemple, literatura i història, ni a llegir als grans periodistes.
¿Es pot ensenyar periodisme? Potser l’únic que es pot ensenyar és una tècnica que se’n diu comunicació, encara que per això n’hi ha prou amb un curs i no quatre com ara. (...)
Francesc de Carreras, Una lección de periodismo, La Vanguardia 12-08-2010.
Burocràcia i funcionaris a Espanya
Hi ha una tasca gairebé sense comentar en el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya i que Pere Escorsa, Por qué la universidad española está encorsetada, El Ciervo Juliol-Agost 2008.
Altres temes inclosos:
Temes relacionats: Recerca i innovació
Altres temes inclosos:
Temes relacionats: Recerca i innovació
