3.1.1 Religions

Les religions poden ser considerades des de diferents categories. Aquí les considerem com organitzacions socials de pertinença excloent degut a la seva influència social i a la no possibilitat de pertànyer a dues o més religions alhora.

Els temes d’aquest apartat són:

Temes relacionats: 4.3 Relació entre les diferents etructures de poder; 5.2.2 Separació Estat i poder religiós; 8.1 Les intitucions religioses; 2.3.5 Religions



Qüestió de territori
Per a l’Esglèsia  catòlica, l’èxode de cristians de Terra Santa és quelcom dramàtic, una ferida a les seves arrels més profundes i un menyspreu al pluralisme i la democràcia en les societats de l’àrea.
Eusebio Val, El Papa habla de “absurda violencia” e insta a la paz, La Vanguardia 2-11-2010.



Déu m'ha dit ha causat moltes morts
Què passa pel cap d'un tipus perquè ofreni la seva vida a Al·là, abandonat aquest món dins la voràgine malaltissa d'una massacre?
Amb la conquista del llenguatge, el 'sapiens' va començar a inventar històries, i ràpidament va comprovar que això afavoria la cohesió del grup. En una vertiginosa curda al llarg de milers d'anys, la religió, la literatura, la política (tot en una amalgama primigènia que després es dividiria) van anar ocupant el seu lloc en l'imaginari de la comunitat. De sobte, la capacitat del relat -la contundència del mite- va permetre aixecar imperis, transformar el món, conquistar el futur. Ara un executriu de Wall Street afona o salva l'economia amb una simple trucada telefònica, o un poderós xeic àrab compra armes a Occident a canvi de petroli i després les ven a l'EI, amb qui comparteix una mateixa fe.
Algú va proferir la paraula "Déu", però quan un altre va completar la frase amb un verb terriblement definitiu: "Déu m'ha dit..." Ací tenim la causa de la mort de centenars de milions de persones al llarg de la història de la humanitat.
No podem pretendre extirpar Déu del cervell humà. El gen de l'espiritualitat -amb el nom en què es vulga encarnar-se- és perfectament indestructible. Sí que es pot, però, actuar socialment amb l'única arma eficaç: difonent el projecte il·lustrat.
Un munt de gent, intèrprets i vigilants ordinaris dels designis de Déu creuen conèixer les raons de cada esdeveniment i veure en els secrets de la voluntat divina els motius incomprensibles de les seues obres.
Joan Garí, Contra els intermediaris de Déu, Ara 1-08-2016.





Hamburgueses religioses i discriminadores
(...) una opció purament empresarial pot ara provocar una controvèrsia religiosa més aviat fonamentada en “desacords amb la cultura musulmana” que amb el simple fet de dirigir-se comercialment al consumidor musulmà.
Segur que els amos de la cadena francesa Quick de restaurants de menjar ràpid no es podien imaginar (...) que la seva iniciativa d’obrir hamburgueseries on només es venguin productes elaborats sota criteris islàmics aixecaria polèmica entre alguns càrrecs públics francesos. No pel fet que la carn (...) preparada sota criteri ‘halal’ –l’animal s’ha ‘orientar vers La Meca i s’ha de dessagnar pel tall de les jugulars-, sinó perquè obrir restaurants només amb productes pensats per a musulmans “suposa un discriminació social i religiosa”.
Així opinen dos regidors (...) que s’han dirigit a Quick per expressar-los la seva oposició enfront d’un projecte “discriminatori”. “No ho entenc, i m’oposo a la idea d’obrir restaurants on només es serveixi menjar ‘halal’ sense donar opció a la resta dels clients a provar hamburgueses no ‘halal’, explica (...) l’alcalde de la conservadora UMP (...).
A Roubaix, la cadena va haver de cedir davant les pressions d’un regidor que va sol·licitar que el local vengués també hamburgueses no ‘halal’.
David Martínez, Más comida ‘halal’, La Vanguardia 23-08-2010.