Antecedents | Guerra Civil. Anarquista. |
Objectius | Erradicar la pobresa. |
Àrea de treball | Grans zones amb atenció inexistent de l’Estat |
Visió, model, criteris, principis | Acabar amb la pobresa extrema no és un somni. La seva missió no és la d’entendre, sinó la de remeiar. Ni paternalisme ni caritat. Implicació dels habitants. Uns i altres es necessiten. Igualtat entre homes i dones. No discriminació social dels discapacitats físics o psicològics. Poder social del crèdit. Utilitat del préstec per iniciar una activitat. L’inici d’activitats econòmiques com camí vers el desenvolupament. |
Fonaments de l’acció | Microfinances. Ecologia, diversificació de conreus, comerç responsable. Desenvolupament integral. |
Estratègia | Cobrir les necessitats poble a poble. Convertir cada poble en una minúscula nació, amb el seu petit govern format pels propis ciutadans. No fer ric al pobre, sinó fer forta a la comunitat per tal de garantir la protecció a l’individu en els moments més crítics. |
Primeres accions | Campanyes de vacunació. Formació sanitària. Desenvolupament agrícola i ecològic. Planificació familiar. Optimització del recurs escàs de l’aigua, fent pous, preses i embassaments. |
Evolució de les accions | Introducció de tècniques eficients (reg gota a gota o per aspersió). |
Resultats | Millora de la vida de més de dos milions i mig de persones. Accions a 2.000 pobles de la Índia.* |
La persona** | Persona d’esperit lliure i de fe, solidari, lliurat als altres, tolerant, amb amor al proïsme i respectuós amb la diferència. Heterodoxa, visionari, personalista. Va trencar amb els jesuïtes per sentir-s’hi incòmode. Va dedicar la seva existència a millorar les condicions de vida dels desheretats. |
Ignorar | |
Reaccions | El 1952 va ser expulsat (de la regió d’Anantapur, o d¡India?) per temor que causava entre les castes dirigents de la Índia la taca que desenvolupava en el país.** |
Font: El País 21-06-2009: David Cano Martínez, Vicente Ferrer: el economista intuitivo; Rafael Vilasanjuan, El legado de una revolución.
* El Periódico, 26-06-2009.
** Màrius Carol, Uno de los nuestros, La Vanguardia 24-06-2009.
