(...) aquests xicots, procedents d’un orfenat de Kireka (una barriada de Kampala) són el fruit d’un projecte a llarg termini per trobar el seu propi futur a Uganda. “A l’Àfrica hi ha molta pobresa, però també es respira alegria, somriures, perdó i amor” (...)
Del gospel als cants africans, aquest espectacle de ritmes i colors (...) és el viu reflex d’un projecte social i educatiu (...). “La música i la dansa són terapèutiques”. (...) Les esgarrifoses històries de tots ells no han frenat tota la il·lusió que duen amb ells, malgrat haver patit situacions aterradores. La llar els torna la dignitat, els ofereix una família i els brinda la possibilitat de formació. (...)
(...) “Neix en ells un sentiment molt pur de compromís amb la resta de xicots i amb altres associacions i orfenats”, un punt clau per aprendre a sortir cap endavant en l aterra que estimen, Uganda, (...) l’orfenat els guiarà i acompanyarà fins que siguin capaços d’obrir-se camí en la vida.
Helga Montagut, Un coro llamado Esperanza, La Vanguardia 25/26-12-2009.
