“El camí que està prenent en el nostre país el disseny dels plans d’estudi per a la formació en dret ignora el paper dels juristes en la complexa societat actual i es dirigeix a fomentar un perfil inferior de professional com a mer aplicador mecànic de normes vigents. En definitiva, confon lamentablement el que h de ser un grau en dret amb el que és un cicle d’estudis professionalitzat per a la formació de personal subaltern.
(...) estic convençut que aquest estudis no poden ser l’única excepció. És a dir, una diagnosi i una conclusió semblants probablement també són d’aplicació a altres disciplines.
Així, no tenen els professors d’altres facultats, probablement des de ja fa temps, la sensació que en els estudis universitaris s’ha deixat d’ensenyar el que se sol denominar ciència, encara que sigui en minúscules, i s’està passant, simplement, a ensenyar formació professional? (...) hem d’acabar convertint la universitat en una fàbrica de mers aplicadors de la ciència enlloc d’una escola per començar l’aprenentatge de d’aquesta? (...).
No tots els estudis que es cursen a les universitats tenen el mateix caràcter. Simplificadament: per exercir una professió, en uns casos cal aprendre abans una ciència, en altres n’hi ha prou un ensenyament merament professional.(...) sabers bàsicament científics impliquen que per ser un bon professional en l’aplicació d’aquests cal conèixer-les, prèviament, com a tals saber científics.
Francesc de Carreras, Universidad: ¿ciencia o profesión?, La Vanguardia 4-06-2009.
