3.1.3 Estats


La societat moderna, sorgida a Europa a partir d’una ideologia racionalista i optimista que justifica la Revolució Francesa la concreció política de la qual han estat els estats nacionals democràticament governats, estem entrant en una època postmoderna i globalitzada que desborda les possibilitats dels estats tradicionals. De manera que serà necessari formular noves propostes ideològiques que, impulsades per motius ètics, justifiquin l’existència d’estats que no només siguin plurinacionals sinó, en alguna mesura, pluriètnics i encara pluriculturals, i estats integrats a la vegada en estructures majors a l’estil de la Unió Europea, que per molt que s’empenyin els europeus és ja una realitat irreversible, i simultàniament serà necessari potenciar les estructures polítiques a nivell mundial.
Miquel Siguan, El reto del futuro, La Vanguardia 12-02-207.

Europa, que al llarg dels segles ha demostrat ser impulsora permanentment de la guerra, s’ha permès a vegades treves, encara que només en el continent. Malgrat això, per no perdre la pràctica o per salvaguardar els interessos dels seus diferents Estats, en general enemistats entre si, ha lliurat en tot el món guerres de conquesta i colonització.
Günter Grass, Escribir en un mundo sin paz, La Vanguardia 28-05-2006.


Els estats solen acabar en mans d'una casta que vol mantenir els seus privilegis i, en general, no és partidària del progrés que no sigui el seu.
Lluís Amiguet, entrevista a Deirdre McCloskey, "La majoria dels humans prefereix comoditat a llibertat", La Vanguardia 3-02-2018.



Articles inclosos:

Articles relacionats: Els Estats