Altruisme professional

-->
El dia que Obama compleixi la seva promesa de tancar el presidi de Guantànamo, aquest dia serà un premi (...) per al grup d’advocats que van deixar la comoditat dels seus despatxos i van emprendre l’aventura, davant la incomprensió i el despesi de molts, de fer-se càrrec de la defensa dels detinguts a la base cubana. El llavors president George Bush els va qualificar com “el pitjor del pitjor” per a negar-los de qualsevol dret.
“El primer viatge a Guantànamo és inoblidable. Una de les coses que més em van impressionar va ser la inaccessibilitat del lloc. Una altra, com estava dissenyat per infondre por i desesperança”. Jonathan Hafetz està plenament en aquesta batalla legal de fa sis anys. De bon començament, un cop que va descobrir que centenars de persones havien estat empresonades en aquest llimbs de presó sense cap tipus de garantia, sense acusació concreta i sense opció a rebatre res. Simplement, no existien.
(...) Richard Grigg, expert en plets de trànsit, s’hi va apuntar pel disgust que li provocava Bush. Va acudir a Washington a una reunió. “M’esperava trobar-hi uns hippys, defensors dels drets civils sortits dels anys setanta, però la majoria eren voluntaris que treballaven per a grans i conservadores firmes d’advocats”.
(...) un d’aquests lletrats: “Vaig rebre força crítiques, però aviat vaig aprendre que moltes d’aquestes persones de Guantànamo no estaven acusades de res ni havien fet res dolent. Les crítiques, amb el temps, han anat a menys.” A la illa n’hi queden uns 200, degut a que forces han estat alliberats –gairebé tots per raons diplomàtiques- i han retornat a les seves llars. (...)
“Sempre m’ha sorprès (...) com aquests presoners han estat capaços de suportar els abusos, l’aïllament i el no saber quan acabaria el malson, si acabava”.
Francesc Peirón, Abogados de Guantánamo, La Vanguardia 15-11-2009.



Quatre preguntes abans d'un viatge altruista
Si vas a Grècia i et canvia la vida però tornes i no t'integres a una plataforma de lluita perquè el Govern espanyol canviï la seva estratègia migratòria no has entès res.
El que està passant a Grècia no és més greu que el que està passant al Sudan del Sud, a la República Centreafricana, a l'Afganistan o a Alep. Si no ho veus en el nostre entorn no et pots arribar a imaginar la situació.
Pregunta't quatre coses abans de marxar, tal com diu una oenagé africana. La primera, si estàs disposat a anar-te'n sense càmera de fotos. Això vol  dir que no te n'apropiaràs. La segona és si comparteixes els valors de qui t'ha portat cap allà, si hi ha transparència en les qüestions econòmiques... La tercera si la teva feina no causarà més perjudicis que beneficis. I la quarta si ho podries fer al teu país, si tens la qualificació professional necessària.
Creient que invertint en l'Àfrica aconseguirem que no vinguin és fals, perquè quan la gent escala econòmicament és quan es planteja venir. Els moviments migratoris els hem de replantejar.
Anna Bru, entrevista a Francesc Mateu, director d'Oxfam Catalunya, "Pregunta't si ets capaç d'anar a un camp de refugiats sense càmera de fotos, La Vanguardia 27-08-2016