Cap dels entrevistats va anteposar diners, fama, prestigi social o comoditats a la seva obra. Alguns van conèixer la pobresa, la presó. Tots van tenir una tenacitat ratllant l’obsessió, sense acceptar límits. (...)
Tots són personalitats singulars. Comparteixen la fe absoluta en la literatura i la tenacitat. La majoria estan compromesos en alguna causa, social, política o humanitària. Però, sobre tot, són rebels degut a que la seva obra dinamita els lloc comuns del llenguatge, les convencions socials i les visions hegemòniques. La seva actitud va molt més enllà de les seves conviccions polítiques i té a veure amb la funció última de l’artista.
Llàtzer Moix, entrevista amb Xavi Ayén, “Ningún Nobel antepuso dinero, fama o comodidades a su obra”, La Vanguardia 4-12-2009.
