Recerca i innovació


Recerca i innovació
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (...), ha iniciat la reordenació del mapa de la innovació a Catalunya, en el qual operen ara més de 40 centres de recerca i una dotzena de centres tecnològics, una xifra que els experts  de l'OCDE consideren excessiva per l’entorn industrial i econòmic català. (...)
Una de les explicacions de la proliferació d’aquest tipus de parcs tecnològics, ara, és la delicada situació de les arques municipals i l’afany de lideratge per part dels municipis. És al voltant dels grans centres comercials o als parcs tecnològics o universitaris on un ajuntament pot avui aspirar a emprendre un desenvolupament urbanístic d’una relativa magnitud. En uns moments com els actuals, d’atonia en el sector immobiliari, les llicències comercials i les implantacions tecnològiques o universitàries s’han convertit en un atractiu pels ajuntaments. "És comprensible –comenta Huguet-. Però no és bo confondre la política tecnològica amb la urbanística. El lògic és que les plusvàlues d’aquestes implantacions vagin a tots els actors del procés. No només uns quants". En aquest context, el departaments ha establert set grans nuclis territorials [Barcelona, Terrassa, Cerdanyola, Lleida, Manresa, Vic, Tarragona, Girona].
Ramon Aymerich, La Generalitat reordena el mapa de la innovación en Catalunya, La Vanguardia 28-12-2009.

Els tècnics del departament que dirigeix Huguet han seleccionat vint ítems al voltant dels quals reorientar l’activitat de recerca i innovació a Catalunya. (...) De manera destacada hi ha la cultura i les indústries creatives (...), els fluxos (...) o l’aigua (...).
Del producto al proceso, La Vanguardia 28-12-2009.