El sheriff Thomas Dart, del comptat de Cook, Illinois, es va negar a dur a terme més desnonaments “d’innocents” als quals el banc no havia notificat a temps o als qui, senzillament, el propietari enganyava i, mentre no pagava el seu préstec, seguia cobrant la renda de l’inquilino, el qual ara patia les culpes alienes.
(...) Dart va desafiar als tribunals i va enfadar als banquers, els qual el van acusar de no fer el seu treball i el van amenaçar davant d’un jutge. Però el sheriff va insistir en la seva declarada moratòria i sobre la seva taula van començar a amuntegar-se els centenars de desnonaments que la llei exigia executar.(...).
La seva actuació ha provocat que la revista Time l’inclogui en la seva llista de les 100 persones més influents del darrer any. El seu nom es troba dintre de la secció ‘Líders i revolucionaris’(...).
“La meva consciència no em permetia continuar participant en una cosa tant injusta”. Estem parlant de gent amb un lloguer que es menjava gairebé tot el seu sou i a la qual no li quedava gairebé ni un centau per al menjar i despeses, mentre que el propietari de l’immoble feia mesos que no complia amb les seves obligacions bancàries i no pagava la hipoteca. Gent que d’una dia a l’altre acabava al carrer quan havia pagat totes i cadascuna de les seves factures. (...) “Varem decidir que no anaven a continuar formant part d’una cosa tan injusta” (...).
El van escoltar. Bé perquè els mitjans de comunicació han estat fent molt soroll, bé perquè algú va considerar que era el que havia de fer. Els tribunals van estar d’acord en dissenyar un pla que donés als ocupants de les cases susceptibles de desnonament un temps raonable per poder buscar un allotjament decent. Per a que famílies senceres no acabessin en albergs on les condicions de vida són espartanes i a vegades es veuen obligats a separar-se, ja que en alguns centres no s’accepten adolescents per temor a conductes violentes.
(...) La seva intenció, segons les seves paraules era “posar cara al conflicte” que estava arruïnant la vida de milers i milers de persones.
Yolanda Monge, Un ‘sheriff’ contra los bancos, El País semanal 31-05-2009.
Ja retirat ... Blair afirma que vol dedicar la resta dels seus dies (només té 55 anys) a impulsar la religió com alternativa al laïcisme imperant a Europa. I per això va inaugurar ... la seva fundació [Fundació de la Fe Toni Blair ] dedicada no només a l’aliment espiritual, sinó també a recaptar fons per combatre la pobresa i la malaltia.
... A Blair ... l’agradaria importar a Europa un model com el d’EEUU, en el qual la religió i política van de la ma, els grups cristians tenen una enorme influència i declarar-se ateu o agnòstic no comporta un estigma insuperable.
Rafael Ramos, Blair se aferra a la fe, La Vanguardia 31-05-2008.
... ara tenim per primera vegada a la història, riquesa per a que tot el món tingui aigua, menjar, educació i serveis públics. Seria una inversió molt intel·ligent per a l’estabilitat i l’ecologia. Defenso una espècies de pla Marshall global, el qual causa enormes resistències en la gent que ... controla els mitjans i està lligada als neoconservadors i les seves fundacions, els quals han invertit més de 1.000 milions de dòlars en canviar l’opinió pública mitjançant llibres, articles ... Estan molt organitzats i l’esquerra no ho ha entès bé.
[els diners d’aquest pla sortiria] per una banda, de gravar als mercats financers internacional. I de gravar els beneficis de les multinacionals, les quals ara s’escapen, clausurant els paradisos fiscals.
Justo Barranco, entrevista a Susan George, “El mundo necesita un plan Marshall global para ser estable”, La Vanguardia 21-03-2004.
