Hamburgueses religioses i discriminadores
(...) una opció purament empresarial pot ara provocar una controvèrsia religiosa més aviat fonamentada en “desacords amb la cultura musulmana” que amb el simple fet de dirigir-se comercialment al consumidor musulmà.
Segur que els amos de la cadena francesa Quick de restaurants de menjar ràpid no es podien imaginar (...) que la seva iniciativa d’obrir hamburgueseries on només es venguin productes elaborats sota criteris islàmics aixecaria polèmica entre alguns càrrecs públics francesos. No pel fet que la carn (...) preparada sota criteri ‘halal’ –l’animal s’ha ‘orientar vers La Meca i s’ha de dessagnar pel tall de les jugulars-, sinó perquè obrir restaurants només amb productes pensats per a musulmans “suposa un discriminació social i religiosa”.
Així opinen dos regidors (...) que s’han dirigit a Quick per expressar-los la seva oposició enfront d’un projecte “discriminatori”. “No ho entenc, i m’oposo a la idea d’obrir restaurants on només es serveixi menjar ‘halal’ sense donar opció a la resta dels clients a provar hamburgueses no ‘halal’, explica (...) l’alcalde de la conservadora UMP (...).
A Roubaix, la cadena va haver de cedir davant les pressions d’un regidor que va sol·licitar que el local vengués també hamburgueses no ‘halal’.
David Martínez, Más comida ‘halal’, La Vanguardia 23-08-2010.
La UE ha d’acabar amb aquesta teoria que tant ha contaminat i debilitat aquesta relació que és el xoc de civilitzacions. Les nostres cultures, i les nostres religions, han de ser part de la solució i no del problema.
André Azoulay, “Europa debe ganar peso en Oriente Medio”, La Vanguardia 25-05-2009.
La guerra de Bòsnia va ser un bon exemple del que volia dir Huntington, ja que va tractar-se d’un conflicte situat just en la falla entre la cristiandat occidental, l’ortodoxa i l’islam...
L’antagonisme entre els conservadors del cinturó bíblic i els lliberals secularitzats constitueix avui una important fractura en la societat de EEUU.
Nial Ferguson, La quiebra de las civilizaciones, La Vanguardia 3-03-2006.
[Sarajevo] va ser tan pervers perquè era un guerra no per interessos materials, sinó una guerra de religió: havia catòlics, musulmans, ortodoxos: era una guerra d’identitat. Totes aquestes complicacions que creiem haver resolt a Europa. Si es tracta de repartir un país o unes riqueses, sempre pots arribar a un pacte, però si vols afirmar la teva religió i identitat sobre les altres, com et vas a posar d’acord? Aquesta guerra no s’acaba mai.
Lluís Amiguet, “Creo más en las personas que en las banderas”, entrevista a Larry Hollingworth, La Vanguardia 6-05-2009
El meu pare va néixer a Salònica, a l’imperi otomà, en una època en que els cristians perseguien als jueus, i aquell país islàmic era un paradís de tolerància religiosa, on els safardites es varen convertir durant un temps en la majoria de la població. El castellà era la llengua comuna a tots ells. Però avui les coses han canviat. En primer lloc, per la laïcització d’Europa.
Xavi Ayén, La larga sombra de los marranos, La Vanguardia 15-01-2009.
En el nord [de Nigèria] predominantment musulmà, els polítics oportunistes s’han doblegat a les demandes populars per imposar la Sharia Islàmica. Això
William Wallis, Gambling with the future, Finantial Times Survey, 9-04-2002.
