Al menys 192 persones han mort i unes 800 han resultat ferides en els enfrontaments entre cristians i musulmans (...) Jos, centre de Nigèria (...). L'exèrcit s'ha desplegat en la zona en un intent d'acabar amb els enfrontaments. (...) Els combats va esclatar per la construcció d'una mesquita en un barri eminentment cristià. (...) Aquest país (...) és escenari de freqüents actes de violència entre musulmans i cristians, especialment en el nord, on s'ha radicalitzar l'islam, i en el centre.
Afp, Casi 200 muertos en choques entre cristianos y musulmanes, La Vanguardia 20-1-2010.
Bandes armades (...) obren nous fronts, orientades per les arengues de religiosos extremistes.
Afp, Huida masiva por la violencia interreligiosa, La Vanguardia 21-1-2010.
Milers de persones van exhibir la seva ira per l’assassinat del guru Sant Rama Nand, mort en el temple austríac per la pistola d’un sij oposat als seus ensenyaments.
(...) Entre les discrepàncies que mantenen amb l’ortodòxia destaca la de seguir a un guru viu, el qual és intolerable per a la resta del sijisme.
Les acusades divisions socials es troben també entre les causes dels disturbis. Malgrat que el sijisme no reconeix les castes, a la pràctica s’imposa l’estricta jerarquia social que impera al Punyab. Sembla ser que diversos líders de les castes altes s’havien oposat obertament al viatge a Viena de Sant Rama Nand, al qual havien amenaçat de forma directa.
Finalment, la política no podia quedar al marge del conflicte. (...).
Les diferències religioses, socials i polítiques són tan profundes entre els membres de la secta i la resta del sijisme que els enfrontaments són recurrents.
Chandigarh, Los sijs má pobres llevan su ira a las calles de Punyab, La Vanguardia 26-05-2009.
... la guerra de Gaza, en la es mesclen present i història, civilització i barbàrie, Mahoma i Moisès ...
Francesc de Carreras, Ni prefuicio ni orgullo, La Vanguardia 15-01-2009.
Els alemanys ... a falta de conquestes a ultramar, durant més de trenta anys es van permetre fer d’una disputa religiosa una guerra civil, convidant a la carnisseria als seus veïns europeus.
Günter Grass, Escribir en un mundo sin paz, La Vanguardia 28-05-2006.
Entre hindús i musulmans per 1 ha sagrada que fa guanyar eleccions
Un veredicte salomònic ahir va dividir el lloc suposat de naixement del déu Rama, a Ayodhya, entre hindús i musulmans. Es tracte de l’hectàrea de terra per la qual, potser, més sang s'ha derramat en el subcontinent. Durant dues dècades, a més, ha estat pedra de toc del debat polític indi. Aquest solar va estar ocupat per la mesquita Babri de 1527 fins 1992, quan una multitud de fanàtics hindús la va enderrocar, amb l’objectiu de construir –o reconstruir- un temple dedicat a Rama.
Aquella profanació va desfermar una onada de violència religiosa, amb més de dos mil assassinats, la majoria musulmans. El seu ressò, en forma de pogroms i represàlies terroristes, arriba fins ben entrada aquesta dècada.
(...) Els magistrats han dictat la divisió del solar en tres parts iguals, dues pels grups hindús i una altra pels musulmans. (...)
A mitjans del vuitanta, el fonamentalisme hindú, el braç polític del qual és el BJP, va convertir la construcció d’un temple dedicat a Rama en l’eix del seu programa. (...) El 1992, centenars de milers de peregrins exaltats van desmantellar la mesquita del segle XVI amb les seves pròpies mans i amb qualssevol eina al seu abast. Uns quants d’ells van morir sota els enderrocs. Però el rèdit electoral va conduir al BJP al poder entre 1998 i 2003.
Rama, el mitològic rei d’Ayodhya de fa 7.000 anys, és per als hindús la setena encarnació de Vishnú, a més del protagonista del Ramayana (...) i de Divali, el dia més marcat del calendari hindú.
J.J. Baños, India 'reparte' Ayodhya, La Vanguardia 1-10-2010.
Guerres religioses
El
Papa va utilitzar repetides vegades la paraula 'guerra' per descriure el que
està succeint, però va posar molt d'èmfasi en el fet que "no és una guerra
de religió" sinó una "guerra d'interessos, pels diners".
El
Vaticà, de fa anys viu amb alarma la creixent persecució mortal dels cristians
en diverses zones del món, sobretot en països musulmans.
"El
món està en guerra", va afirmar Jorge Mario Bergoglio. Van ser paraules
contundents que ell mateix es va encarregar de seguida de matisar perquè no
rebessin una interpretació exagerada i no fossin manipulades precisament per
l'islamisme gihadista, que en la seva propaganda parla dels "croats" i
de la conquesta i destrucció de Roma.
"No
és una guerra de religió, no -va recalcar el Papa-. És una guerra d'interessos,
és una guerra pels diners, és una guerra pels recursos de la natura, és una
guerra pel domini dels pobles; aquesta és la guerra". Amb el seu estil
directe i col·loquial, el Papa va reblar una altra vegada la seva argumentació:
"Totes les religions volem la pau. La guerra la volen els altres.
Entesos?"
Eusebio Val, Francesc: "El món està en
guerra, però no és una guerra de religió", La Vangusardia 28-06-2016.
Daeix és l'Estat
Islàmic. El Vaticà és un Estat. El "papat" va protagonitzar múltiples
guerres o batalles a Europa, com la de Lepant de la Lliga Santa integrada per
papat, la república de Venècia i la monarquia de Felip II.
Terrorisme
En
els nostres dies, l'acció terrorista més violenta ha estat planejada i duta a
terme per antics agents del règim iraquià de Saddam Hussein. Però aquests
terroristes no eren en absolut musulmans pietosos, sinó antics membres del
partit Baas. Això aixeca dubtes pel que fa a les motivacions del terrorisme. És
indubtable que formes extremes de religió exerceixen un paper important però,
com mostra l'exemple iraquià, no apareixen com a única motivació.
Walter Laqueur, Tregua Dei (i2), La
Vanguardia 5-08-2016.
