[Entre els cooperants] n'hi ha de joves i ancians. N'hi ha de religiosos i laics, però tenen en comú quelcom molt noble: el compromís amb els més vulnerables. Deixen la seva terra i es desplacen a les zones més pobres del planeta, abandonen la bombolla del benestar (...). Són allí (...) en circumstàncies molt precàries, a vegades en entorns bèl·lics, jugant-se materialment el tipus; altres vegades, en contextos de pandèmia. Suporten règims corruptes i tirans que exploten als seus. (...) Es desplacen al sud quan tots es volen instal·lar la nord. Renuncien a tot tipus de comoditats.
El que uneix a tots el cooperants (...) és un conjunt de virtuts. Experimenten el dolor aliè com propi i això els mou a actuar i generar estratègies creïbles per reduir la magnitud del patiment. La compassió és la virtut transversal en tot cooperant. Els mou la justícia, el desig d'un món equitatiu. Els mou la pau.
A més, són audaços. No s’acontenten amb poc. No en tenen prou amb pagar la quota a final de mes. Es plantegen grans reptes i creuen en la suma de talents. Són utòpics. Contra el cínic postmodern que se'n riu de tot mentre el món s'ensorra, el cooperant cava un pou per a una petita comunitat. Són, en definitiva persones felices. (...) experimenten que la seva vida té sentit perquè el seu compromís millora la qualitat de vida d'altres. Els uneix la pràctica de donar. Donen el seu temps, talent, força, la seva vida i, al fer-ho, obren possibilitats a altres éssers humans. Saben que només roman de nosaltres el que donem.
Francesc Torralba, ¿Qué rasgos tienen en común los cooperantes?, La Vanguradia 28-06-2009.
Temes relacionats:
