Als 18 anys [Vicenç Ferrer] va lluitar a la batalla de l'Ebre, després va patir l'impacte de camp de concentració, va deixar la seva carrera de Dret per ingressar a la Companyia de Jesús atrapat en un objectiu filantròpic i va prometre dedicar cada un dels dies de la resta de la seva existència als més pobres d'Anantapur (...).
Junt al de Vicenç Ferrer, coexisteixen altres exemples d'homes i dones que, lluny de tornar als seus orígens, dediquen la seva tasca humanitària a altres comunitats. (...) En general, no és l'adoctrinament el que els dicta sinó la necessitat de ser solidaris. El que allí han trobat els ha obligat, en moltes ocasions, a ser crítics amb les seves pròpies entitats, siguin ordres religioses o altres organitzacions. (...)
¿Què tenen d'especial [aquest tipus de persones]?: compromís i radicalitat (...); determinació per donar (...); estar sempre disposats a compartir (...); intentar que l'altre creixi com persona (...); desinterès [personal] total (...).
Núria Escur, Vivir para otros, La Vanguardia 28-06-2009.
Temes relacionats:
