3. Les organitzacions i estructures: 2009

3. Les organitzacions i estructures

La formació d’organitzacions i d’estructures (grups d’afinitat, clubs o pandilles) es dóna en les múltiples entitats de pertinença presents en diversos sectors de la societat (culturals, esportius, veïnals, professionals, voluntariat i associatiu), a més dels inclosos dintre de les organitzacions de poder (religioses, polítiques, econòmiques, militars, instructives i fora de la llei) tractats en capítols posteriors.

Els apartats continguts en aquest capítol són:

3.1 Les organitzacions socials de pertinença excloent

3.2 Les estructures humanitzadores

Cada un d’ells conté els corresponents temes.

Algunes de les característiques que fan atractives i manté unides les organitzacions i estructures considerades aquí són:

Característiques externes al grup

L’estil de vida dels seus integrants
Residir en entorns similars
Haver estudiat en un mateix conjunt d’escoles i/o treballat en un mateix conjunt d’entitats
Compartit entorns d’oci o de vacances
Haver experimentat situacions impactants similars

Alguns exemples

B. Territori

Plateau és una zona tampó a Nigèria entre el nord, on predomina l’ètnia hausa, de majoria islàmica, i el sud, on estan implantats els yoruba i els ibo, cristians o animistes.

Redacció i agències, Musulmanes y cristianos entierran a sus muertos, La Vanguardia 1-12-2008.

D. Estiueig 2009
Personatge	Localitat	Comunitat, Comarca
Artur Mas	Fornells	Menorca
Josep A. Duran Lleida	Aiguablava	Empordà (Costa Brava)
Joan Saura	El Port de la Selva	Alt Empordà (Costa Brava)
Alicia Sánchez-Camacho	Blanes	La Selva (Costa Brava)

Font: La Vanguardia, 2-08-2009

E. Salt en paracaigudes

Vaig saltar [en paracaigudes]. I em va canviar la vida! Saltar em va infondre confiança, seguretat, vaig relativitzar unes coses i valorar-ne d’altres ... Em va obrir els ulls, vaja!

Els directius de la meva empresa tenen inclòs en el seu curs de formació el salt en paracaigudes.

Font: La Contra, La Vanguardia 28-07-2009

Característies internes del grup

Lleialtat al grup, als seus valors i objectius, a la seva raó de ser i manera de fer
Tenir confiança en el grup
Obtenir satisfacció pel que s’obté del grup
Poder amplificar els efectes dels actes propis gràcies al potencial i als serveis del grup
Moure’s en un ambient homogeni, previsible i fiable
Compartir elements identitaris (símbols, uniformes, hàbits, coneixements ...) que permeten identificar qui forma part del grup

Els tipus d’aquestes entitats, malgrat les coincidències apuntades, són molt diferents:

Poden ser excloents (no permeten pertànyer a una altra de la mateixa categoria o classe), intransigents (s’hi ha de pertànyer) o permissives.
Poden permeten entrada i/o sortida lliure, entrada selectiva (per títol, aval o prova), sortida bloquejada (ordres religioses, sectes) o penada (màfies).
Els seus membres poden tenir una actitud exhibicionista (esportistes, religiosos, militars), discreta (banquers) o secreta (mafiosos, alguns grups religiosos, maçons).
Poden ser estàtiques (veïnals), dinàmiques (clubs esportius) o expansionistes (empreses).

Exceptuant possiblement les entitats de caràcter estàtic, solen tendir a créixer o a expandir-se perfeccionant les seves pràctiques, enfortint-les enfront de les entitats externes, augmentant el seu prestigi. Aquests processos solen originar lluites entre generacions i pel poder de l’entitat. En tot cas, solen haver dues etapes força diferenciades identificades en la taula.

Etapa	Objectius
Inicial	Augmentar els beneficis amb la reducció de costos i pràctiques comercials.
Madura	Promoure membres i mercats, serveis, infraestructures i polítiques favorables pel sector.

3.1 Les organitzacions socials de pertinència excloent

En aquest context es consideren com de pertinença excloent les organitzacions socials que no permeten pertànyer a una altra organització d’àmbit similar, a:

3.1.1 Religions

3.1.2 Màfies

3.1.3 Estats

Alguna d’aquestes organitzacions també apareixeran en altres capítols, com el
4. Estructures de poder, o el 2.3 Creacions col·lectives.

Uns exemples

Aràbia Saudí [recolza] als dirigents sunís (...) i els iranís s’inclinen per la minoria chií del nord del Yemen.

(...) els soldats del Yemen combaten contra els rebels de la comunitat zaidí, una branca dels musulmans chiís, en les regions del nord.(...)

El Govern del general (...) acusa als rebels d’intentar restablir l’antic imanat fundat l’any 888 de la nostra era i desmantellat quan es va proclamar el 1962 la República del Yemen. Si bé l’Estat és de població majoritària suní, la zona nord està habitada, sobre tot, per chiís. Els zaidís (...) van imposar la seva doctrina sobre les tribus (...).

El 1990, quan s’unifiquen el Yemen del Nord amb el del Sud (...) hi ha una revitalització de la doctrina zaidí (...).

Aquest renovat conflicte armat té lloc en l’àmbit d’una societat arcaica i tribal, en la qual l’Estat encare no ha aconseguit imposar-se completament. (...)

(...) Amb la rebel·lió zaidí, la frustració política i social dels del sud –que posen en dubte la seva unificació amb el nord- i les accions terroristes d’Al Qaeda, Yemen corre el perill de convertir-se en un altre Afganistan en una zona estratègica (...) amb la caòtica Somàlia.

Tomás Alcoverro, Arabia Saudí bombardea las bases de lso rebeldes chiíes de Yemen, La Vanguardia 6-11-2009.

Celtic contra Rangers = catòlics contra protestants

"El futbol és la nostra religió", diu la tornada d’una cançó del grup technofolk suec Rednex. Potser a Estocolm i Malmö no sigui literalment cert, però a Glasgow per descomptat que sí. A Escòcia, el rosari i la pilota estan units per una espècie de cordó umbilical i constitueixen una frontera silenciosa que defineix a tothom com a catòlics, protestants o neutrals.

(...) el Rangers, fins 1989 tenia la política de no fitxar jugadors catòlics.

(...) Escòcia ha fet seves les batalles religioses d’Irlanda i les ha dut als carrers i al futbol. El Celtic va ser fundat el 1888 per immigrants catòlics de la veina illa, i el Rangers, el 1973, per treballadors protestants de les drassanes. En el Celtic Park abunden les banderes tricolors irlandeses i alguna d’Euskadi i Palestina, i a l’Ibrox dominen les grades la Union Jack i la bandera israeliana.

"Rebre el Papa és molt important –diu (...) un seguidor del Celtic (...). La religió no és qüestió d’anar a missa, és qüestió d’identitat, de nosaltres contra ells. Els catòlics hem estat molt discriminats en aquestes illes, i poder fer gala de la nostra religió i la nostra fe és un privilegi".

(...) en aquestes latituds el futbol i la religió són coses molt serioses: un àrbitre li va treure targeta groga a un porter polonès del Celtic (...) per la 'provocació' de persignar-se en el terreny de joc.

Rafael Ramos, Fronteras invisibles en Glasgow, La Vanguardia 16-09-2010.

3.1.1 Religions

Les religions poden ser considerades des de diferents categories. Aquí les considerem com organitzacions socials de pertinença excloent degut a la seva influència social i a la no possibilitat de pertànyer a dues o més religions alhora.

Els temes d’aquest apartat són:

Temes relacionats: 4.3 Relació entre les diferents etructures de poder; 5.2.2 Separació Estat i poder religiós; 8.1 Les intitucions religioses; 2.3.5 Religions

Qüestió de territori

Per a l’Esglèsia catòlica, l’èxode de cristians de Terra Santa és quelcom dramàtic, una ferida a les seves arrels més profundes i un menyspreu al pluralisme i la democràcia en les societats de l’àrea.

Eusebio Val, El Papa habla de “absurda violencia” e insta a la paz, La Vanguardia 2-11-2010.

Déu m'ha dit ha causat moltes morts

Què passa pel cap d'un tipus perquè ofreni la seva vida a Al·là, abandonat aquest món dins la voràgine malaltissa d'una massacre?

Amb la conquista del llenguatge, el 'sapiens' va començar a inventar històries, i ràpidament va comprovar que això afavoria la cohesió del grup. En una vertiginosa curda al llarg de milers d'anys, la religió, la literatura, la política (tot en una amalgama primigènia que després es dividiria) van anar ocupant el seu lloc en l'imaginari de la comunitat. De sobte, la capacitat del relat -la contundència del mite- va permetre aixecar imperis, transformar el món, conquistar el futur. Ara un executriu de Wall Street afona o salva l'economia amb una simple trucada telefònica, o un poderós xeic àrab compra armes a Occident a canvi de petroli i després les ven a l'EI, amb qui comparteix una mateixa fe.

Algú va proferir la paraula "Déu", però quan un altre va completar la frase amb un verb terriblement definitiu: "Déu m'ha dit..." Ací tenim la causa de la mort de centenars de milions de persones al llarg de la història de la humanitat.

No podem pretendre extirpar Déu del cervell humà. El gen de l'espiritualitat -amb el nom en què es vulga encarnar-se- és perfectament indestructible. Sí que es pot, però, actuar socialment amb l'única arma eficaç: difonent el projecte il·lustrat.

Un munt de gent, intèrprets i vigilants ordinaris dels designis de Déu creuen conèixer les raons de cada esdeveniment i veure en els secrets de la voluntat divina els motius incomprensibles de les seues obres.

Joan Garí, Contra els intermediaris de Déu, Ara 1-08-2016.

Hamburgueses religioses i discriminadores

(...) una opció purament empresarial pot ara provocar una controvèrsia religiosa més aviat fonamentada en “desacords amb la cultura musulmana” que amb el simple fet de dirigir-se comercialment al consumidor musulmà.

Segur que els amos de la cadena francesa Quick de restaurants de menjar ràpid no es podien imaginar (...) que la seva iniciativa d’obrir hamburgueseries on només es venguin productes elaborats sota criteris islàmics aixecaria polèmica entre alguns càrrecs públics francesos. No pel fet que la carn (...) preparada sota criteri ‘halal’ –l’animal s’ha ‘orientar vers La Meca i s’ha de dessagnar pel tall de les jugulars-, sinó perquè obrir restaurants només amb productes pensats per a musulmans “suposa un discriminació social i religiosa”.

Així opinen dos regidors (...) que s’han dirigit a Quick per expressar-los la seva oposició enfront d’un projecte “discriminatori”. “No ho entenc, i m’oposo a la idea d’obrir restaurants on només es serveixi menjar ‘halal’ sense donar opció a la resta dels clients a provar hamburgueses no ‘halal’, explica (...) l’alcalde de la conservadora UMP (...).

A Roubaix, la cadena va haver de cedir davant les pressions d’un regidor que va sol·licitar que el local vengués també hamburgueses no ‘halal’.

David Martínez, Más comida ‘halal’, La Vanguardia 23-08-2010.

Religió, vincle comunitari

(...) ser religiós ajuda [a sentir-se feliç], encara que siguis ateu: inclús els no creients que viuen en comunitats creients són més feliços que els que viuen envoltats d’ateus. Les relacions ajuden (...).

Lluís Amiguet,entrevista a Bruno S. Frey, “Las parejas son más felices sin hijos que con ellos”, La Vanguardia 8-10-2009.

En aquestes situacions turbulentes [desplaçament de comunitats lluny del seu lloc d’origen], els homes van intentar conservar els seus lligams comunitaris o recuperar-los a través de grups religiosos, agrupacions, mútues, associacions de socors mutus, clubs esportius o organitzacions polítiques. Això permet explicar perquè el fet religiós, sota formes variadíssimes, torna amb força sense que sigui qüestió de dogma o d’església en el sentit ‘catòlic’, és a dir, de totalitat.

Les sectes, les comunitats, les confessions –però també els equips esportius o les identificacions folklòriques- permeten reinventar unes comunitats a vegades fràgils i temporals, el contingut de creença de les quals és mínim.

... resulta bastant sorprenent constatar que ... l’Església catòlica ... ha substituït els continguts de creença per l’afirmació en totes les ocasions del dogma de l’amor al proïsme.

Yves Michaud, Religión, identidad y comunidad, La Vanguardia 8-10-2008.

Celtic contra Rangers = catòlics contra protestants

(...) el Rangers, fins 1989 tenia la política de no fitxar jugadors catòlics.

Rafael Ramos, Fronteras invisibles en Glasgow, La Vanguardia 16-09-2010.

¿Què pot dur a una persona a buscar calor espiritual en una parròquia diferent a la que ha venerat per tradició o per devoció? ... el flux d’unes religions a unes altres s’ha normalitzat a Espanya. En bona mesura es produeix des de l’Església catòlica vers altres confessions minoritàries, on els fidels troben una atenció més personalitzada a les seves inquietuds. On s’insisteix menys en el compliment de determinades normes i es fomenta el trobament i l’intercanvi d’experiències. La llibertat per fer-ho sense haver d’apostatar, també juga com element a favor...

Si a l’islam aquest ‘tràmit’ resulta senzill, n adult que aspiri a convertir-se en jueu ha d’aprovar un complex examen davant un tribunal rabínic, previ al bany ritual en el ‘mikve’ de la sinagoga.

Quino Petit, Cuestión de fe, EPS.

Revolucionària era ... la idea [de Sant Pau] d’igualtat de tots els creients dintre de la comunitat cristiana, independent de la seva cultura, del seu sexe, del seu estatus social: “... Ja no hi ha jueu ni grec, ni esclau ni lliure, ni home ni dona”.

Juan José Tamayo, En busca de Pablo, El País 21-10-2006.

... el nord [de Nigèria], predomina l’ètnia hausa, de majoria islàmica, i al sud, on estan implantats els yoruba i els ibo, cristians o animistes en general.

Jos, Musulmanes y cristianos entierran a sus muertos, La Vanguardia 1-12-2008.

... algú travessava una “gran crisi, potser d’identitat, existencial o cultural, la qual es manifestava en una gran ansietat”. Això el conduïa a exigents exercicis de disciplina, de dejuni més enllà del prescrit per la seva religió, buscant una ‘puresa’ que s’exigia a si mateix i al grup de fidels que el rodejaven. A judici d’alguns, aquest fonamentalisme religiós específic, aquesta mescla d’univers autoreferencial que va generant vinculacions malaltisses entre versions espúries de la religió que professen i lleialtats absolutes de grup, és el que desencadena drames col·lectius ...

... grups o sectes coercitives, amb un elevat grau de manipulació psicològica, el qual construeix entre els seus membres lògiques identitàries simples i exclusivistes, i que s’autolegitimen a partir de forts exercicis de prova els quals acaben conduint al compromís i a la fidelitat absolutes.

Joan Subirats, ¿Identidades que matan?, El País 8-04-2004.

Importància dels símbols

-->

(...) la Unió de Comunitats Islàmiques a Murcia (...) han arribat a un acord amb els propietaris de la discoteca La Meca per a que canviï el nom i modifiqui elements del local per concloure la polèmica suscitada desprès d’una atac al seu web per part de radicals. Els canvis suposaran, a més del canvi del nom, la retirada d’una mitja lluna sobre la cúpula del local, dos arcs a l’entrada, així com la modificació d’una espècie de minaret de la macrodiscoteca, amb més de vint anys d’història i reoberta al públic aquest estiu.

Efe, La dicoteca La Meca de Murcia, obligada a cambiar de nombre, La Vanguardia 17-09-2010.

-->

Aquesta pràctica, és compatible amb la norma constitucional de no discriminació del lloc de treball per gènera o religió?

Halal és el mètode de sacrifici d’animals er produir carn prescrit per la religió musulmana i recollit a l’Alcorà. Implica tallar el coll de l’animal, desangrar-lo i provocar la seva mort el més ràpid possible. Els requeriments més importants són: l’animal ha d’estar sa i sense ferides prèvies; ha de ser tractat amb respecte i amabilitat; ha de ser realitzat per un musulmà practicant que ha de fer una pregària abans de fer el tall; i l’animal i l’home han de mirar vers La Meca.

Un sacrificio prescrito por el Corán, La Vanguardia 22-02-2011.

-->

Estil cristià a Internet

El Papa ens ha ofert una àmplia reflexió sobre la realitat d’internet (...).

Ha sorprès la lectura positiva que el Papa fa del fenomen de les noves xarxes socials de la comunicació, encara que també alerta sobre els seus perills. (...) Amb aquesta forma de difondre informació i coneixements neix una nova manera d’aprendre i de pensar, així com noves oportunitats per establir relacions i construir llaços de comunió. (...)

I Benet XVI no dubta a proposar “un estil cristià de presència també al món digital, caracteritzat per una comunicació franca i oberta, responsable i respectuosa de l’altre”.

Aquest punt és especialment important. Ens recorda el principi ètic que ha de presidir l’acte d comunicació, també a l’era digital. El respecte a la veritat, el respecte a la persona i als seus drets és el fonament d l’ètica de l comunicació i, pel mateix, hem de ser conscients de la profunda immoralitat d’aprofitar aquestes noves xarxes de comunicació per difondre estereotips o atacs falsos contra l’honestedat i l’honorabilitat de les persones.

Lluís Martínez Sistach, Estil cristià en l’era digital, La Vabguardia 5-06-2011.

La Jornada Mundial de la Joventut: un happening religiós

Si Woosdtock va representar al seu dia una fita en la contracultura i en la conducta contemporània a Occident, la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), creada per Joan Pau II el 1984, va suposar una nova manera d'expandir la fe i de reforçar l'autoestima de les noves generacions.

[...] el papa argentí se sent molt a gust exercint com a rector global. Es dirigeix a l'audiència universal com ho faria en una parròquia d'un barri humil de Buenos aires; aquest és un dels seus secrets.

La missa als afores de Cracòvia va ser el gran acta final d'una JMJ en la qual han participat milers de joves dels cinc continents i que ha creat una atmosfera densa de comunió i de gresca contínua entre els participants, una experiència que no oblidaran.

La cita cracoviana ha demostrat una vegada més la vitalitat fonamental del catolicisme, fins i tot en països europeus on la secularització ha fet estralls en els últims decennis.

Eusebio Val, Francesc anima els joves a construir una "nova humanitat", La Vanguardia 1-08-2016.

3. Les organitzacions i estructures